"El 8 de juny de 1875 el general Jovellar era nomenat general en cap de l’Exèrcit del Centre i, tot comptant amb la certesa que els alts comandaments a les ordres de Dorregaray no intervindrien, disposà que les forces de Martínez Campos, des de Catalunya, havien d’atacar els castells de Flix i Miravet. El 17 de juny, les tropes del general Martínez Campos serien a Miravet i a Flix per tallar els passos de l’Ebre."
Consumada la Restauració borbònica en la figura d’Alfons XII, la guerra passava a enfrontar dues opcions monàrquiques, i això restà suport al pretenent carlí. Alfons XII representava una garantia d’estabilitat i el millor exemple del canvi de tendència fou el suport públic de Ramon Cabrera al nou monarca, l’11 de març de 1875.
Fins llavors la guerra s’havia caracteritzat per la inexistència de línies de front definides, ni grans batalles. Cap dels dos bàndols enfrontats havia lluitat amb la intensitat suficient per aniquilar l’enemic. Les topades es reduïen a un tiroteig, seguit de la retirada, sempre ordenada, del bàndol que es trobava en inferioritat de condicions. «La majoria de xocs a camp obert acabaven en arribar la nit. Era el moment de recollir els ferits, reorganitzar la unitat, proveir-se de municions i queviures i enterrar els morts.»
En el nou context polític i militar de la Restauració, favorable als governamentals, el desenllaç de la guerra podia estar proper, però els carlins encara controlaven la dreta de l’Ebre, un territori on el Govern no podia reclutar homes ni cobrar contribucions— i de Gandesa n’havien fet una important base d’operacions després de segrestar l’alcalde i el secretari municipal i haver-hi concentrat uns 500 joves reclutats a la força, la major part valencians. Un exemple de corrupció era que allí mateix es llicenciaven sense cap escrúpol els qui pagaven una unça d’or i al·legaven algun defecte físic o podien acollir-se a alguna de les excepcions legals. A més, el control de la dreta de l’Ebre permetia als carlins imposar un bloqueig dels subministraments provinents de l’Aragó a l’estratègica plaça forta de Tortosa.
Per capgirar aquella situació, la primavera de 1875, es reunien a Madrid el general Arsenio Martínez Campos, nomenat comandant en cap de Catalunya per Reial decret de 31 de desembre de 1874, i el ministre de la Guerra, general Joaquín Jovellar. Sobre la taula hi havia la qüestió de com reobrir la navegació fluvial per l’Ebre i alhora sostraure del control carlí els estratègics punts fortificats de Flix i Miravet, a fi de privar els insurrectes d’ambdós llocs de pas i dominar la decisiva línia de l’Ebre. Josep Sánchez Cervelló ja assenyalà que, a més de ser una plaça forta amb guarnició militar permanent, Flix era un centre logístic amb dipòsits d’armament i d’intendència. Segons la premsa, els carlins havien anat a Flix per armar-se amb 4.000 fusells.
Mentre Martínez Campos i Jovellar estudiaven les possibles operacions a emprendre a la dreta de l’Ebre, agents al servei d’Antonio Canovas del Castillo negociaven en secret, a canvi d’una elevada quantitat de diners, la rendició o si més no la passivitat dels principals dirigents carlins de la zona Centre, tot començant per Dorregaray, i seguint pels brigadiers Fernando Adelantado, comandant general de València, i Rafael Álvarez, comandant general del Maestrat, així com també els tinents coronels flixancos Josep M. de Oriol i Gordo-Sáez i Antonio de Oriol i de Castellví.
El 8 de juny de 1875 el general Jovellar era nomenat general en cap de l’Exèrcit del Centre i, tot comptant amb la certesa que els alts comandaments a les ordres de Dorregaray no intervindrien, disposà que les forces de Martínez Campos, des de Catalunya, havien d’atacar els castells de Flix i Miravet. El 17 de juny, les tropes del general Martínez Campos serien a Miravet i a Flix per tallar els passos de l’Ebre.
(PEREZ SUÑÉ, Josep Maria - RAMS SUÑE, Pere. El Castell nou de Flix: Una història de carlins i liberals. p.65-67. - Segon capítol de El Castell carlí de Flix - Testimoni de dues guerres: de la tercera carlinada a la batalla de l'Ebre. Col·lecció Lo Pedrís - La Cana - 2025)
