25 de juliol del 2025

Records de les Festes de sant Jaume de la Colònia - Fàbrica

 

          El 25 de juliol de l'any 1917, diada de Sant Jaume, designada com a festa patronal, s'inaugurà la primera urbanització de la Colònia, aleshores anomenat Barri Internacional. Així s’inauguraren una plaça i tres carrers, batejats amb els noms de plaça Guillermo Müller, cognom del director de la Fàbrica, els carrers Doctor Stroof, Doctor Plieninger, directius de la seu central de Frankfurt, i  el 19 de juliol, nom feia referència a l’assemblea de setanta parlamentaris catalanistes reunits aquest dia a Barcelona per proposar una reforma de l’Estat, assemblea que acabà dissolta per la Guàrdia Civil.

Aquell mateix any també es construí l’edifici conegut com el Cuartelillo, situat davant la plaça Sant Jaume. Tot i haver estat edificat per allotjar la Guàrdia Civil, les pressions de l’Ajuntament —que no volia que aquest cos marxés del poble— portaren la Fàbrica a cedir l’immoble als treballadors. Mesos més tard, també s’inauguraren la residència del Casino i els Menjadors Obrers.

          1923, 25 de juliol.  El setmanari nacionalista  d’Acció Catalana El Camp de Tarragona feia notícia de les festes del Barri Internacional organitzades per un grup de joves tot i destacant el doctor Ribera. Dos sarsueles “la alegria de la huerta” i “puñao de rosas” són els actes més importants.  Al final el doctor Ribera esmentava que “som a Catalunya i que s’hi escaurien millor comèdies catalanes”...

          1931, 25 de juliol. Festes del Barri. La societat recreativa L’Electra organitzava les festes de S. Jaume. Crònica de J. Margalef a la revista Tivissa.

Amb gran animació les festes del barri internacional. L'envelat, que fou més bonic que els dels altres anys, es veié bastant ple i es remarcà l'orquestra i sobretot els extremats vestits llargs de les noies boniques, la qual novetat fou el comentari dominant de la festa.

 Extracte del programa:

 Dia 24 - A las diez de la noche, baile de verbena en el entoldado, artísticamente decorado y profusamente iluminado. El baile será amenizado por la Orquestina Flix, que dirige el maestro Serapio  (Santiago) González...

Dia 25 - A las cinco de la mañana, disparo de una traca en honor de San Jaime, A las ocho, diana por la banda de música, que recorrerá las calles del barrio, tocando alegres pasacalles.  A las nueve, misa de campaña en la plaza Doctor Muller. A las diez y media, carreras pedestres, adjudicandose tres premios. A las onze y media, baile vermut en el entoldado, amenizado por la Orquestina Flix...

Finalitzada la Guerra Civil, tenim constància que l'any 1944 es començaren a celebrar les Feses de sant Jaume, essent Margarit Arnold, muller de l'enginyer químic originari de Bucarest,  Alfred Suter,  una de les principals promotores, organitzant balls a la plaça Guillermo Muller, davant del bar Duval. Amb tot, no seria fins l'any 1949 que es tornarien a organitzar oficialment, centrant les principals activitats als jardins del Casino:

Este año, D. M., la Colònia Fábrica reanudarà con todo entusiamo, la celebración de sus tradicionales Fiestas de san Jaime, con el espalendor que eraa caracterísitco antes del G.M.N. (Glorioso Movimiento Nacional)

 
Els anys cinquanta i seixanta serien els anys d'esplendor de les festes de la Colònia: Eliseo del Toro, Los Tres Sudamericanos, Betina, José Luís Barcelona, Francisco Heredero, los Diablos, L.E. Mochi, Susana Estrada,  Costa Brava ...

Temps era temps, l'any 1977, seixanta anys després d'haver començat la celebració festiva de Sant Jaume es realitzarien les darreres festes a la Colònia, els eurovisius Sergio y Estíbaliz foren les estrelles de la darrera festa.

17 de juliol del 2025

"El SOMATEN RONDA": ANARQUISTES, CARLINS, REPUBLICANS I LA SEQF.

 

¡El somaten ronda! Los favorecidos por la dictadura, toda una caterva de cristeros, lacayunos serviles de la Electroquímica, payeses acomodados, y cuantos sienten nostalgia de volver a los tiempos de Cristo-Rey, rondan armas al brazo acechando todos los movimientos de los trabajadores conscientes...

Gràcies a una notícia publicada al Diario de Tortosa, sabem que al maig de l'any 1922 es constituí el Sometent a Flix. “El  comandante  general  de  Somatenes  de  Cataluña después  de  constituir  el  de  Flix,  llegará  el  próximo domingo...". (1)

A la fotografia adjunta del sometent local armat hi trobem bona part de les forces vives de Flix: el regidor durant la dictadura de Primo de Rivera, Miquel Estopà Masot, Rafalet,   (1), Josep Palos Sales (2),  el jutge de pau, Joan Forcades Masot, (3), el fabricant de lleixiu,  Delfín Rius Martí (4), l'ex-alcalde, Lluís de Castellví Torres, don Lluís,  (8), amb barret, al costat del comandant general del sometent i dels directius alemanys de l’Electroquímica de Flix (SEQF), Wilhelm Müller (11), Willy Born (12) i Ernst Scheef (13), així com el suís Joan Müller (16). Regidors al primer ajuntament de la República, Ramon Fontanilles Franch (17) i Josep Maria Rey Tarragó (20). Carlins com Felip Agramunt Dusola (32), Felip de Rita, regidor durant la dictadura de Primo i nebot de l’històric Capellà de Flix. 

A més, s’hi poden identificar cinc de les primeres víctimes de la Guerra Civil a Flix, executades l’estiu del 1936:, Lluís March Barenys (24), Isidre Martí Barberà (25), Josep Terré Díez (33), Miquel Cubells Castellví, cap del sometent (14), i Ramon Sánchez Masot (39). (2) 

El Sometent, milícia armada d'autoprotecció civil paramilitar que havia estat dissolta per la República,  el gener de 1933 fou objecte d’un duríssim article publicat pel diari anarquista Solidaritat Obrera, titulat "El somatén ronda", on es denunciava que a Flix encara hi havia el sometent malgrat estar prohibit, i es posava al mateix sac els carlins, els republicans i la SEQF, i se’ls amenaçava a tots amb la utilització de "la força proletària" (3).

Els seus integrants eren acusats pels anarquistes locals de ser un banda o colla de "cristeros", és a dir, lacais servils de l’Electroquímica i nostàlgics dels temps de domini dels carlins de "Cristo Rey". És curiosa la comparació del sometent amb els "cristeros", nom amb què es coneixien a Mèxic els grups armats que, a mitjans dels anys vint, es revoltaren contra el govern en defensa de la fe, tot cridant «¡Viva Cristo Rey!».

"El  somaten ronda:

La facciosa institución que creó Primo de Rivera para la defensa del capitalismo, vuelve a estar en este pueblo.

Aquellos primeros dias del advenimiento de la República en que los nuevos gobernantes adoptaban piruetas y más piruetas para alucinar a los pobres mentecatos, creyendo que con el nuevo régimen cambiaria su situación, psaron como meteoros para retrotaernos a la triste realidad de hoy.

¡El somaten ronda! Los favorecidos por la dictadura, toda una caterva de cristeros, lacayunos serviles de la Electroquímica, payeses acomodados, y cuantos sienten nostalgia de volver a los tiempos de Cristo-Rey, rondan armas al brazo acechando todos los movimientos de los trabajadores conscientes...

La reaparición inesperada de las huestes de Primo en frente único cerrado con autoridades y burguesía hace sospechar que algo tenebroso se incuba en contra de los que no quieren supeditarse a las conveniencias burguesas ni a la imposición del capitalismo..." (4)  



(1) Correo de Tortosa - 10 - 5 - 1922

(2) ORENSANZ, Toni (2009) L'omnibus de la mort: parada a Falset. Ara Llibres. L'autor en analitzar  les morts de "la brigada de la mort" recorda el sometent, on els tradicionalistes o carlistes eren,  com a altres llocs, les principals víctimes.

(3) SANCHEZ CERVELLÓ, Josep.  El moviment obrer.. pag. 111 del volum Centenari de la Fàbrica 1897-1997. ERCROS.

(4) Solidaridad Obrera. "El somaten ronda". 28 - 1 - 1933.

* Fotografia documentada amb els noms corresponents per Josep Sabaté Ferrús (1924-2012) 

11 de juliol del 2025

La nissaga carlina dels Oriol

 

La família noble flixanca dels Oriol, monàrquica i tradicionalista, va obtenir el privilegi de cavaller l'any 1680 en la persona del ciutadà honrat de Barcelona José Francisco de Oriol i Montagut, títol que havia rebut el seu pare Pedro Pablo de Oriol Llecha el 1640.

Al segle XIX va destacar pel seu suport dels del primer moment al carlisme.  De fet, el pretendent Carles VII va concedir el 27 d’abril de 1870 a Buenaventura de Oriol i de Salvador el títol de marquès de  Casa Oriol.


 Buenaventura de Oriol i de Salvador (Flix, 1795 – Roma, 1891). Capità dels voluntaris reialistes durant la primera carlinada i lletrat força conegut. Exercí d’advocat a Tortosa, ciutat on ocupà diversos càrrecs públics. En acabar la primera carlinada, s’exilià a Torí. Retornà en acollir-se a l’amnistia de 1848. Amic personal de Ramon Cabrera, el 1869 es trobava passant una temporada a la finca d’aquest al balneari alemany de Baden-Baden.

Amb els suport del carlins i republicans va ser elegit diputat pel districte de Gandesa el 1872, amb el 40 % dels sufragis. El pretendent carlí Carles VII l'havia nomenat el 1870 membre del seu Consell Reial i primer marquès de casa Oriol.

Morí sense descendència a Roma el 1891. El 1958 el seu  marquesat fou reconegut per Franco en la persona del seu nebot José Luis de Oriol i Urigüen.

José de Oriol Gordo i Saez (Flix, 1842 – París, 1899). Fill de Josep Antoni de Oriol i Salvador i Juana Gordo y Saez de Sigüenza, germà de Buenaventura

Ingressà al col·legi d'Infanteria de Toledo el 1859 Va pertànyer a l’exèrcit liberal fins a l’any 1868, en què, com a banderer del segon regiment d’enginyers, figurà entre els militars que van acompanyar la reina Isabel II a l’exili fins a la frontera.

Ascendit a capità, sol·licità la llicència absoluta, i en esclatar-se la guerra carlina s’oferí a Carles de Borbó, tot prenen part en accions de guerra com l’atac i la presa d’Estella i la batalla de Montejurra. Ajudant de camp de Dorregaray, va concórrer el 1874 als setges de Portugalete i de Bilbao, on obtingué la placa roja del mèrit militar. 

"Caballero de la Orden de Santiago". Es casà amb María Dolores Urigüen Urigüen (1843-1906). En finalitzar la guerra civil, s’exilià. Morí a París el 1899. 

 El seu fill, José Luis de Oriol i Urigüen (1877–1972), arquitecte, empresari elèctric, segon marquès de casa Oriol (títol reconegut per Franco el 1958), promotor, entre d’altres, del tren Talgo. El seu net va ser José M. de Oriol i Urquijo (1905–1985).

Antonio de Oriol de Castellví (Flix, 1845 – 1919). Coronel durant la Tercera Guerra Carlina. Va combatre a la zona de Tortosa i del Maestrat. El 1875 manà la brigada carlina de Gandesa.

Alcalde de Flix en diversos períodes (1882-1883 i 1895-1896). 

El 1898 presidia una organització carlina secreta. 

El 1911 es presentà pel partit carlí a les eleccions al Congrés de Diputats.

El 1915 era el president carlí de la Junta Provincial de Tarragona. 

Morí a Flix el 1919 quan tenia 74 anys:

«En Flix donde reside y donde vió la luz primera, ha fallecido cristianamente el prestigioso general D. Antonio de Oriol y de Castellví, cumplido caballero y cristiano ejemplar de una caridad inagotable.»

Altres representants de la família Oriol nascuts a Flix: 

Gil de Oriol i Salvador - Damián de Oriol i Gordo-Sáez (Flix, 1849 - 1903), tinent de cavalleria i ajudant de l'Infant carlí - casat amb Maria Concepción Amigo del Ibero -  José A. de Oriol Amigo del Ibero, (Flix, 1882 - Tortosa, 1968), Marqués de Santa Coloma - Joaquin de Oriol Serrano - Antonio de Oriol Serrano -  Joaquín de Oriol Ferrús  - Manuel de Oriol i de Oriol  (Flix, 1888 - 1936)...